OSTEOPATÍA

L’osteopata davant del pacient escolta els símptomes que aquest relata, observa minuciosament els signes que presenta i reflexionarà, preguntat-se el per que del dolor i de les disfuncions, d’aquesta forma tractarà la causa i no els símptomes, mitjançant ajustaments específics incidirà en la globalitat, fent dels resultats definitius i minvant les recidives.

Indicacions

• Dolor en qualsevol part del raquis
• Fuetades cervical i caigudes de cul
• Vertígens
• Alteracions de l’articulació temporo-mandibular
• Sensació de estar descol·locat o desequilibrat
• Alteracions secundaries a epidurals

L’osteopatia neix a Nord-america, als voltants de la guerra de Secessió per Andrew Taylor Still, L'osteopatia es basa en la certesa que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats i, per tant, els trastorns en un sistema, poden afectar el funcionament dels altres. És, per tant, una pràctica de caràcter holístic. El tractament, que és manual, i consisteix en un conjunt de tècniques pràctiques orientades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar. Utilitza un gran nombre de tècniques (impulsos d'alta velocitat i curta amplitud, tècniques funcionals, inhibicions, etc.) per recuperar l'harmonia i l'equilibri.

L’osteopatia es una disciplina que incideix en sis punts fonamentals:

• Holisme: el cos funciona com una unitat, no com un conjunt d'òrgans.
• Component somàtic de la malaltia: tota malaltia es manifesta de forma externa com a símptoma somàtic.
• Influència interna per mitjà d'accions externes: les forces externes modifiquen la forma i les funcions internes.

• Despertar i recuperar els mecanismes que te el propi cos per sanar.
• Ajustar l’estructura per recuperar la funció.
• Nodrir les zones afectades per millorar l’aport de nutrients.